Les cases vikingues
La família era sagrada, per als vikings. Pares, nens, avis i oncles, però també criats i esclaus, vivien junts en una casa llarga i d'una sola planta. No hi havia habitacions separades, o sigui que tothom sabia què feien els altres a cada moment!
Fa uns dies, a La història a casa, us vam parlar, primer, de la vida quotidiana dels vikings (sabíeu que la majoria eren pagesos?) i, després, de com solcaven els mars amb els seus drakars. Avui us explicarem com eren les seves cases!
Molt hospitalaris!
En la societat dels vikings, l’hospitalitat era un deure importantíssim. Qualsevol estrany que passava per una casa hi podia entrar i demanar que li donessin menjar, i també que li deixessin un jaç per passar la nit. A banda d’això, als vikings els encantava celebrar banquets amb amics i veïns de les granges properes, ja fos per celebrar les festes del calendari religiós, els casaments o els funerals.
Les cases
Feien vida a la gran sala: hi cuinaven, menjaven, jugaven i dormien. Segons l’estatus i l’edat de cadascú, lliure o esclau, jove o gran, la gent s’asseia més o menys a prop del foc. A l’hivern, les vetllades es dedicaven als jocs i els contes. Els encantaven els daus i altres jocs de taula. Els agradava fer partides d’escacs, que van aprendre dels àrabs, i de hnefatafl (proveu de dir-ho en veu alta!). Aquest joc semblant al marro no sabem ben bé com anava, però també s’havia de defensar el rei de l’exèrcit de l’oponent.
La mestressa té la clau
La dona era l’encarregada de custodiar la clau que obria el lloc on es guardaven els objectes de valor i les provisions de la família. Quan l’home marxava d’expedició, la mestressa quedava al càrrec de la casa i podia fer negocis en nom del marit.
A continuació podeu veure una imatge interactiva de l’interior d’una casa vikinga. Posicioneu-vos amb el ratolí de l’ordinador a sobre de les icones per descobrir què era què i què hi havia on.
