Ullastret, la capital dels indigets
Sobre un turó del Baix Empordà, els ibers van construir una ciutat rica i pròspera, envoltada per una muralla imponent. Us ho expliquem amb una imatge interactiva
Els arqueòlegs que treballen a Ullastret no paren de descobrir-hi sorpreses. Aquest jaciment és una mina d’informació per saber com vivien els antics ibers, però, al mateix temps, té moltes coses que el fan únic al món, com la muralla!
La ciutat era la capital de la tribu dels indigets, que ocupaven les terres gironines des de la Tordera fins al massís de l’Albera. La van començar a construir al segle VI aC, però dos-cents anys després la van ampliar moltíssim. Gairebé en van triplicar la superfície, la van envoltar amb una muralla més grossa i un fossat, i en poc temps ja tenia sis mil habitants. Caram, quina pila d’indigets! El poblat dominava un ampli territori i els habitants eren, sobretot, agricultors i ramaders. Però també comerciaven amb les comunitats iberes properes i, a través de la colònia veïna d’Empúries, feien intercanvis amb grecs i cartaginesos.
Ah, alerta, i també eren guerrers temibles! A Ullastret s’hi han trobat restes excepcionals d’un ritual força bèstia. Resulta que exhibien els caps tallats dels seus enemics com a trofeus de guerra. Els fixaven a la façana d’algun edifici singular travessant-los amb un gran clau...
I com parlaven?
La llengua és un dels aspectes més misteriosos dels ibers, perquè la seva escriptura encara no s’ha pogut desxifrar! A Ullastret s’hi han trobat una pila d’inscripcions fetes sobre ceràmica, pedra i plom, amb uns signes molt curiosos. Què hi deu dir?
La roba
Els ibers vestien roba feta de lli i llana, que teixien a casa. Les túniques dels homes eren més curtes que les de les dones. A uns i altres els agradava guarnir-se amb joies d’or, plata, coure i bronze. Fabricaven recipients de ceràmica de molt bona qualitat, amb formes variades segons l’ús que havien de tenir.
La ciutat
La ciutat ibèrica d'Ullastret tenia dos nuclis de població. El principal era al puig de Sant Andreu, que veieu en aquesta imatge interactiva. Després n’hi havia un de més petit a l’illa d’en Reixac, també envoltat de muralles. Estaven a menys de tres-cents metres de distància, però els separaven les aigües d’un estany que ja no hi és: el van dessecar fa dos-cents anys per poder conrear les terres. En temps dels ibers, però, sembla que comunicava amb el mar i tot! Les obres públiques importants, com la muralla, els temples i les cisternes, són la prova que aquesta comunitat tenia una organització social força complexa.
En aquesta imatge interactiva us en donem més detalls. Posicioneu-vos a sobre de les icones per veure tota la informació.
