Els mascles adults poden pesar entre 350 i 550 quilos —tot i que el més gran que s’ha vist mai en pesava 1.000—, i fan 3 metres de llarg. Les femelles són una mica més petites, pesen entre 150 i 300 quilos i fan uns 2 metres. Els inuits, els habitants de l’Àrtic, els anomenen nanuk i n’admiren la força i la intel·ligència. De fet, creuen que són gairebé humans!

Si corre gaire, de seguida se sobreescalfa, i per això l’ós polar prefereix caçar les seves preses amb emboscades silencioses. El menjar que li agrada més són les foques. Primer localitza el forat al gel per on surten de l’aigua a respirar. Aleshores espera pacientment —de vegades durant hores— i, quan l’animal treu el cap, estira les urpes per atrapar-lo i el mata d’una mossegada al cap.

Com que el greix corporal els fa surar força bé, els óssos polars són nedadors magnífics, i poden passar-se dies a l’aigua. Neden amb les potes del davant com fan els gossos i poden arribar a una velocitat de 10 quilòmetres per hora. Sembla impossible, però un ós polar va nedar sense parar durant nou dies i va fer 700 quilòmetres pel glacial mar de Bering abans de descansar sobre una placa de gel!

El cos i els sentits de l'ós polar són espectaculars. Mireu!

Els ullals: Amb 42 dents esmoladíssimes, és l’ós més carnívor de tots, perquè on viu no creixen plantes! Les seves preses preferides són les cries de foca i les de beluga, una balena petita i blanca. També pot menjar morses i aus marines. Endrapa fins a 30 quilos de menjar al dia!

La pell, el pèl i el greix: Sota dues capes de pèl i la pell, que és molt gruixuda, hi ha una capa espessa de greix de fins a 10 cm el protegeix del fred, fins i tot quan la temperatura baixa de 40 sota zero. El pèl sembla blanc però en realitat és transparent. A mesura que es fa vellet es va esgrogueint.

Les urpes: Són més curtes que les de la resta d’óssos, per excavar més fàcilment refugis en la neu i el gel. En canvi, tenen els peus més llargs. Els ajuden a repartir el pes quan caminen sobre neu o gel fi, i també a impulsar-se millor dins de l’aigua.

Els sentits: Tenen un olfacte extraordinari, capaç d’ensumar la flaire d’una foca apetitosa a més d’un quilòmetre i mig de distància, fins i tot si estan enterrades sota un metre de neu. Tampoc té mala oïda, l’ós polar hi sent gairebé tant com nosaltres. I la seva vista de llarga distància és excel·lent.

Quan han de donar a llum, les mares busquen una gelera i hi construeixen un túnel estret que mena a una, dues o tres cambres. Com un iglú! Els cadells neixen a l’hivern, normalment són dos germans. Són cecs, tenen una capa de pell molt fina i pesen una mica menys d’un quilo. La mare els alimenta dins del cau amb la seva llet rica en greix, però ella no menja res. Pot passar fins a vuit mesos en dejú!

Quan arriba la primavera, els fills ja pesen entre deu i quinze quilos. Aleshores la mare ja pot sortir a alimentar-se, i els cadells juguen a imitar les seves tècniques de caça, que tanta falta els faran quan creixin. Els cadells viuen amb la mare fins que fan dos anys

Avui hi ha uns 25.000 óssos polars repartits en dinou poblacions diferents. D’aquestes, n’hi ha cinc en perill. L’escalfament global, que fon el gel, en redueix l'hàbitat natural i amenaça la seva supervivència.