El Triàsic, el Juràssic i el Cretaci, el món dels dinosaures
Les primeres espècies de dinosaures van aparèixer fa més de 230 milions d’anys. D’aquella època se’n diu 'Triàsic'. Imagineu-vos si en fa, de temps, que aleshores els continents no estaven separats tal com els coneixem ara!
Durant el Triàsic hi havia una única massa de terra, un supercontinent gegantí. Els científics l’han batejat amb el nom de Pangea, que en grec vol dir ‘tota la Terra’. Estava envoltat per un oceà immens anomenat Pantalassa, que significa ‘tot el mar’! El clima del Triàsic generalment va ser càlid i sec, i ja us podeu pensar que els paisatges no s’assemblaven gens als actuals. A l’interior de Pangea el terreny era gairebé desèrtic. No existien les grans muntanyes que tenim avui, però sí que hi havia molts volcans actius.
En canvi, prop de la costa les plantes estaven cobertes d’aiguamolls i el clima era més tropical. Moltes espècies de plantes encara no havien aparegut i hi havia molt poques flors. El que més hi havia eren coníferes, els avantpassats dels pins i els avets actuals, i també cicadàcies, que són semblants a les palmeres. Eren plantes molt resistents que vivien amb poca pluja. Però els animals herbívors necessitaven unes dents ben fortes per menjar uns vegetals tan durs!
Un nou començament
El període triàsic va acabar fa uns 200 milions d’anys, quan hi va haver unes explosions volcàniques gegantines. Tot plegat va provocar canvis en el clima i una extinció massiva d’espècies, especialment entre les que vivien als oceans. Alguns dels dinosaures primitius també es van extingir, però d’altres es van poder adaptar a les noves condicions. Com que molts espais ecològics havien quedat buits dels animals que hi vivien abans, ells ho van aprofitar per seguir la seva evolució increïble. Cada cop es van fer més abundants i diversos!
Després del període triàsic va venir el Juràssic. Aquest nom potser us sona d’una pel·lícula on hi ha una mena de parc zoològic amb dinosaures, oi? Aleshores van aparèixer moltes espècies noves d’animalots que van dominar la Terra!
El moviment de les masses de terra va provocar que Pangea es dividís en dos grans continents: Lauràsia, al nord, i Gondwana, al sud. En aquest període van aparèixer espais nous, on van evolucionar noves espècies d’animals i de plantes. El clima era molt més càlid i humit que ara –fins i tot a les zones polars hi feia caloreta!–, i la pluja va convertir els deserts en boscos exuberants. Com que l’aliment era abundant, els dinosaures van esdevenir cada cop més nombrosos.
Vegetarians grassonets
En aquest període van aparèixer els més grossos, els sauròpodes, que tenien colls llarguíssims i potes com columnes. El diplodocus i el brontosaure pertanyien a aquesta colla. Els seus grans enemics naturals eren els carnívors de la família dels teròpodes. Els herbívors havien de trobar maneres de sobreviure en un món ple de depredadors mortals, ja fos amb armadures de plaques o amb armes –banyes i punxes– per contraatacar.
Després del Juràssic va començar el Cretaci, ara fa 145 milions d’anys. Els dinosaures van continuar evolucionant, i en aquest període van arribar a la seva diversitat màxima. N’hi havia amb tota mena de formes i comportaments!
En aquest llarg període, que va durar 80 milions d’anys, els supercontinents de Lauràsia i Gondwana es van trencar en trossos més petits. Les masses de terra van quedar amb una forma molt semblant a la que tenen els continents actuals, però en una posició molt diferent. Amèrica del Nord i del Sud estaven separades, com també ho estaven Àfrica d’Europa i d’Àsia.
Aquest aïllament dels espais va fer que animals i plantes evolucionessin a cada indret amb característiques molt particulars, i gràcies a això les formes de vida actuals són tan diverses. El clima del Cretaci era força càlid, i ni tan sols les regions polars tenien glaç de manera permanent.
Un planeta inundat
Això va fer que el nivell del mar pugés més que mai! La majoria de la terra estava coberta d’aigua. A fora només en quedava un 18%, mentre que avui n’hi ha el 29%. Quina inundació, eh? Va ser en aquell moment que van aparèixer les plantes amb flor, i ben aviat van esdevenir dominants. Avui n’hi ha 250.000 espècies diferents! Aquesta explosió de flors va tenir una ajuda molt especial: també acabaven d’aparèixer les abelles. Ja sabeu que, amb la seva recerca de nèctar per fer mel, ajuden molt a pol·linitzar les plantes. Quin bon exemple d’evolució conjunta, oi?
També van aparèixer altres insectes, com les formigues, els saltamartins, els tèrmits i les papallones més antigues. I es van sumar a la festa noves espècies de mamífers i d’ocells. Però els grans dominadors eren, sens dubte, els dinosaures. En van aparèixer moltes espècies noves, incloent-hi el famós tiranosaure, el triceratop o l’espinosaure. Visca la vida!
