Els altres bandolers
A banda d’en Rocaguinarda i en Serrallonga, molts altres caps de quadrilla es van guanyar a pols la seva fama terrible. Aquí teniu uns quants capitostos que van fer tremolar el país amb les seves malifetes criminals!
De ben jove va participar en les lluites entre els senyors de Pinós i la vila de Berga, i també en les bregues aferrissades que la seva família mantenia amb la famosa nissaga Cadell d’Arsèguel. Després es va fer cap de quadrilla i el virrei va posar preu al seu cap. La persecució va durar molts mesos, però no van aconseguir capturar-lo. Ell feia atacs sobtats en llocs dispersos, des d’Osona i el Ripollès fins a Tortosa! El 1566 van capturar part de la seva quadrilla, però en Janot va desaparèixer. El van donar per mort i van confiscar els seus béns, però ni els mateixos oficials del rei no estaven segurs del seu final...
Nascut en una família benestant de la zona d’Organyà, era capellà però li agradava la brega! Es va fer bandoler als trenta anys, i es movia amb la seva vuitantena d’homes de la Cerdanya al Vallès, passant per Urgell i Osona. Des del principi, Roca es va convertir en una llegenda viva per la seva intel·ligència, crueltat i capacitat de lideratge. La justícia oferia una bona recompensa a qui el lliurés, però tenia amics poderosos: quan rebia informació que l’havien d’empaitar, es refugiava a França! Com que no el podien vèncer amb les armes, al final van subornar els seus homes, que el van deixar lligat perquè el detinguessin. El van executar a Barcelona l’any 1546, amb el seu lloctinent Sebastià Corts. El van degollar d’una ganivetada, el van esquarterar i el van penjar en un portal de la ciutat, com a escarment i avís!
Actiu a la zona de les Gavarres i la Selva, ell i la seva setantena d’homes assaltaven els viatgers i atacaven els masos de la zona. El 1564 van matar Francesc de Torroella, cap de la milícia de la Bisbal, i això va activar la lluita dels sometents de la comarca contra ells. Quan el seu lloctinent Joan Camós va caure tirotejat, en Bartomeu va planejar una revenja salvatge contra el cap de la partida que l’havia mort: va assaltar el seu mas, el va saquejar, va assassinar dos mossos i va calar foc a la casa. Això va fer que es formés un petit exèrcit per perseguir-lo. Al final el van capturar prop de Girona, durant una trobada amb la seva amant. A Barcelona el van fuetejar, el van arrossegar pels carrers, li van tallar les mans i les van cremar davant seu, abans d’esquarterar-lo. Quin horror
Aquest bandoler dirigia un escamot nombrós d’uns tres-cents homes i actuava per la rodalia de la ciutat de Lleida. Segrestaven gent pels camins i feien molts diners gràcies al pagament de rescats, però el seu gran cop va ser l’any 1587. La quadrilla es va amagar prop del poble urgellenc de Sidamon, i van aturar un carro reial. El comboi traslladava els diners per pagar el sou dels soldats dels terços castellans que lluitaven a Gènova. Es van apoderar d’una quantitat immensa, sembla que fins a 40.000 monedes d’or! El rei Felip II es devia quedar amb un pam de nas... Després va participar en l’anomenada guerra de la Ribagorça, i va morir defensant el castell d’Arsèguel durant un dels setges.
Gabriel Torrent de la Goula va néixer a Manlleu i es va unir al bàndol dels cadells de la plana de Vic quan van penjar el seu germà gran. Ja us deveu imaginar, pel seu sobrenom, que tot ho feia amb força! Set anys després ja encapçalava una força d’uns cinquanta homes i era temut per la seva crueltat. Assaltava els recaptadors d’impostos i abans d’entrar en combat sempre cridava: “Aquí no coneixem rei!”. El van capturar el 1616 i el van dur a Barcelona, on va rebre l’habitual càstig brutal. Durant segles, en Trucafort va ser un espantacriatures de la Catalunya central: un home alt com una muntanya, amb una barba tan llarga que se la trepitja en caminar. Carrega una gran pedra sobre el cap, i una altra encara deu cops més pesada, que llança per esclafar la canalla xerraire i cridanera!
