Boudicca, la reina que no es va rendir mai
Fa 2.000 anys, els romans eren amos i senyors de tota la Mediterrània i encara volien estendre més el seu imperi. Però a les illes britàniques es van topar amb una resistència ferotge. Una reina guerrera va encapçalar la revolta contra l’invasor...
L'emperador romà va enviar 60.000 soldats a les illes britàniques per conquerir-les. Eren molts i ho van aconseguir ràpidament! En alguns casos, no els va caldre ni lluitar, ja que els caps d’algunes tribus britones van preferir fer-se amics dels romans. A canvi, els deixaven continuar manant la seva gent. Això és el que va fer el rei de la tribu dels iceni, en Prasutag. La seva dona era la noble Boudicca. S’havien casat quan ella tenia divuit anys, i tenien dues filles.
Els amics es tornen enemics
Quan Prasutag va morir, va deixar part de les seves terres i riqueses a l’emperador romà, però una altra part la va reservar per a les seves filles. Els britons creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, però els romans no hi van estar gens d’acord. No van fer cas de la voluntat de Prasutag, van quedar-se totes les terres i van tractar els nobles com a esclaus. Per si allò era poca desgràcia, els romans encara van maltractar Boudicca, que aleshores tenia trenta anys, i les seves filles. Aquella injustícia va encendre la reina. No va dubtar ni un segon a organitzar una gran revolta contra aquells forasters tan cruels i abusadors. Ella mateixa es va posar al davant dels iceni, els trinovants i altres tribus britones de la regió per foragitar els romans.
Una reina guerrera temible
Per dibuixar Boudicca ens hem fixat en la descripció que en va fer l’historiador romà Cassi Dió: “Era molt alta. Tenia uns ulls que semblava que t’apunyalessin. Una veu aspra i forta. Els cabells espessos, entre marrons i vermells, li queien per sota la cintura. Sempre duia un collaret d’or enorme al coll i una capa de tartà subjectada amb un fermall”.
Resulta que, en aquell moment, el governador romà de l’illa era força lluny amb la major part del seu exèrcit. Era a la conquesta del país de Gal·les, on es refugiaven els druides britons. Per això, els rebels encapçalats per Boudicca, que estaven molt enfadats, no van trobar gaires obstacles. A mesura que avançaven van derrotar els soldats que se’ls van oposar, van destruir diverses ciutats i van matar tots els romans que trobaven pel camí. Els informes per a l’emperador, segurament molt exagerats, parlaven de 70.000 morts... que bèsties! Aleshores el governador va tornar a correcuita per frenar la revolta. Es deia Gai Suetoni Paulí, i era un dels millors comandants de l’època.
Un final molt guerrer
Els rebels de Boudicca sumaven uns 150.000 guerrers, i segurament van confiar massa en la seva força. Els romans només van poder ajuntar 10.000 legionaris, però eren soldats experts i amb molta disciplina. Van esperar l’enemic en un congost estret per impedir que els ataquessin pels costats, i així els britons van perdre molt d’avantatge. Diuen que aquell dia van morir 80.000 rebels i només 400 soldats romans... quina massacre! Boudicca es va escapar, però sabia que els romans l’atraparien tard o d’hora. La gran reina guerrera no temia la mort, però sí la humiliació de caure en mans de l’enemic. Per això es va enverinar amb les seves filles, i les van enterrar amb tots els honors.
