Burton i Speke, els descobridors de les fonts del Nil
Fa 170 anys quedaven molt pocs racons del món per explorar. A l'Àfrica, però, encara hi havia un gran enigma: ningú no sabia en quin punt naixia el Nil, el riu més llarg de la Terra. Un parell d'aventurers van decidir descobrir-lo!
Any rere any, la inundació del Nil porta la vida al desert d’Egipte. D’on venia, però, tota aquesta aigua? Ningú no ho sabia del cert. Una barrera de pantans fètids, de malalties mortals i de tribus ferotges amagava la seva font, el seu lloc de naixement. Es parlava d’uns llacs i unes muntanyes fabuloses, que tornaven boig a qui les veia...
Un aventurer sense por
El capità anglès Richard Burton va decidir que s’hi acostaria, a veure què hi trobava. Aleshores tenia trenta-cinc anys i ja era famós per les seves aventures. Poc abans s’havia disfressat de musulmà per visitar la Meca i Medina, ciutats sagrades de l’islam prohibides per als no creients. També va entrar a la ciutat prohibida de Harar, a Etiòpia, fent-se passar per mercader àrab. No ho havia aconseguit cap europeu, i si l’haguessin descobert, l’haurien pelat!
L’home de les llengües
Als vint-i-un anys es va allistar a l’exèrcit i va servir a l’Índia, que aleshores era una colònia britànica. Va demostrar que era tan ferotge en la lluita com espavilat: aviat va aprendre a parlar vuit llengües! Allà on anava li agradava entendre bé els nadius, i per això estudiava a fons la seva cultura. Al final de la vida dominava 29 parles d’arreu del món. Caram!
La Reial Societat Geogràfica britànica va acceptar patrocinar l’expedició per explorar els llacs desconeguts de l’Àfrica central. Va ser llavors que Burton va reclutar el capità Speke, també anglès i que aleshores tenia vint-i-nou anys, per acompanyar-lo en l’aventura.
Un company fred i calculador
John Speke també havia començat la carrera de soldat a l’Índia, quan tenia només disset anys. Va combatre en les guerres contra els sikhs. Després va passar cinc anys explorant l’Himàlaia amb un equip de portadors nadius. Tenia una personalitat freda i calculadora, i era un caçador despietat. Li encantava sumar noves espècies d’animals a la seva llista de trofeus!
Cap a la selva carregats d’estris
Burton i Speke van fer tots els preparatius, a l’estil europeu de l’època. Van comprar armes, instruments d’exploració i provisions, però també tendes i llits, taules i cadires, mosquiteres i estores. Per estar com a casa al mig de la selva, vaja! Mireu si duien trastos, Burton i Speke, que volien un equip de 120 portadors africans! Com que només en van aconseguir 36, van haver d’abandonar part de l’equipatge, i el 5 de juny de 1856 es van posar en marxa.
La ruta cap al cor d’Àfrica seguia el camí obert anys abans per un tractant d’esclaus àrab. Les tribus estaven acostumades al pas d’estrangers i els deixaven tranquils a canvi d’un peatge de teles lluents, ganivets i altres galindaines. Burton i Speke, però, van emmalaltir ben aviat de malària. De dia la calor humida era sufocant, i de nit feia molt de fred. Després, tots dos van agafar unes febres encara més fortes. Els portadors aprofitaven qualsevol descuit per marxar i endur-se tot el que podien. Quina barra! Un bon dia, va començar a ploure sense parar. Els animals morien un darrere l’altre de cansament, i Burton i Speke patien deliris i insomni, però seguien endavant!
Un any i mig i mil quilòmetres de selva després, van arribar a Kazeh. La caravana estava exhausta, però després de cinc setmanes de descans van continuar. Per si no hi havia prou desgràcies, els dos europeus van patir una malaltia que els va deixar gairebé cecs. Finalment, el 13 de febrer de 1858 van arribar a la vora del llac Tanganyika, la seva fita. El van explorar una mica amb una barca, però estaven massa esgotats. El clima humit podria els llibres i rovellava les armes, i se’ls acabaven les provisions. Van decidir tornar a Kazeh. Quin calvari, oi?
De nou a Kazeh, els van dir que a quinze dies de marxa cap al nord hi havia un altre gran llac. Burton estava massa fet caldo, però Speke hi va anar. Era el llac Victòria, el segon més gran del món! Ell va proclamar que aquella era la font del Nil, tot i que no ho va comprovar. I després es va barallar amb Burton, que creia que s’equivocava. Però no, Speke tenia raó. Quan van tornar a Zanzíbar, feia tres anys que havien sortit. Quina aventura!
Un riu més llarg que un dia sense pa
Ara sabem que el Nil Blanc fa exactament 6.671 quilòmetres des que neix al llac Victòria fins que desemboca al Mediterrani. És el riu més llarg del món, tot i que gairebé empatat amb l'Amazones! A mig camí s’ajunta amb el Nil Blau, que sorgeix del llac Tana, a Etiòpia.
