Els viatges de Marco Polo

A l'edat mitjana, Venècia era un dels llocs més rics i animats d'Europa. Els comerciants portaven tota mena de riqueses d'Orient: seda, pedres precioses, espècies i perfums. I allà va néixer el nostre heroi, un dels viatgers més importants de tots els temps. De ben petit, Marco Polo somiava amb les aventures que viuria quan es fes gran. El seu pare, en Niccolò, i l'oncle Matteo eren comerciants i havien marxat de viatge per fer negocis poc abans que ell nasqués. Van estar tant de temps fora que ja es pensava que havien desaparegut. Però, quan tenia 15 anys, van arribar a la casa dos estrangers bruts, amb els cabells llarguíssims i els vestits esparracats. Com s'atrevien a entrar sense permís? Oh! Eren el pare i l'oncle, que per fi havien tornat!

L'altra punta del món
Quina emoció!, de sobte, en Marco tenia pare i, a més, amb moltíssimes aventures per explicar! Resulta que ell i l'oncle havien viatjat fins a la Xina. Allà havien conegut l'emperador, el gran Kublai Khan en persona. Kublai els va tractar molt bé i al cap d'uns anys els va deixar marxar. Però els va demanar que tornessin aviat, amb cent sacerdots per ensenyar la religió cristiana als seus súbdits. En Marco estava impacient per marxar, però encara van trigar dos anys a fer tots els preparatius. Van anar a veure el papa de Roma per aconseguir els cent sacerdots, però era un viatge tan llarg i perillós que només s'hi van apuntar... dos frares!

A més, en aquell temps encara es pensaven que la Terra era plana, i no hi havia mapes de fora d'Europa. Viatjar era molt perillós i no era una cosa que fes gaire gent. Es pot dir que anar a un altre continent era ben bé com anar a un altre planeta. Pel camí hi havia molts riscos: els vaixells podien naufragar, els pirates o els bandolers els podien assaltar, els podien atacar animals salvatges, es podien perdre als deserts... Però en Marco no tenia por. Aquell viatge fins a la Xina seria tota una aventura!

Xino-xano
La veritat és que no anava errat, perquè d'aventures en va viure unes quantes. Els frares que els acompanyaven es van espantar i van tornar enrere ben aviat. Per sort, el pare i l'oncle d'en Marco eren uns exploradors excel·lents, avesats a viatjar per terres estrangeres. Coneixien els costums dels pobles que visitaven i tenien facilitat per parlar moltes llengües. Es van unir a una caravana i van seguir l'antiga Ruta de la Seda, que els comerciants recorrien des de feia segles per fer arribar les mercaderies de l'Orient Llunyà fins al Mediterrani.

Doble canvi de plans
Com que en algunes zones que havien de travessar hi havia guerres, van decidir canviar de rumb i viatjar cap al sud fins al golf Pèrsic, per embarcar cap a la Xina. Però els vaixells que hi havia els van fer mala espina. Tenien les fustes lligades amb cordes, en lloc d'estar clavades. Allò no aguantaria una tempesta! I van decidir continuar per terra, com el pare i l'oncle havien fet en el viatge anterior.

Amb vaixell, a peu i amb camell, Marco Polo, el seu pare i el seu oncle van travessar l'Àsia fins a la Xina. No sabem del cert per on van passar, perquè al llibre on explica el seu viatge, Marco Polo ho barreja tot una mica i també parla de llocs on no va estar personalment. Però, més o menys, aquest devia ser el camí que va fer des de Venècia fins a la capital xinesa, que aleshores es deia Cambaluc (línia vermella), i la ruta per on va tornar a casa (línia negra).

Van salpar en vaixell cap a Terra Santa, i després van travessar Turquia per terra. Més endavant, a la plana deserta de Reobar, la calor era sufocant i sovint hi havia tempestes de sorra. A mig camí, els va assaltar una gran banda de bandits. La majoria dels companys de caravana dels Polo van ser assassinats o capturats per vendre'ls com a esclaus. Els tres venecians van aconseguir escapar de miracle, cavalcant a tota brida.

Més deserts
Després que els vaixells del port d'Ormuz els semblessin poc segurs, van continuar cap al nord. Van bescanviar els cavalls per camells i van passar pel terrible desert de Dasht-e-Lut ('desert del buit', en persa). Després, van trigar dues setmanes interminables a travessar el gran desert de sal de Kavir, on res no creix i només s'hi troba una miqueta d'aigua amarga. Quan van travessar les muntanyes de Badakhxan, on avui és l'Afganistan, en Marco es va posar molt malalt. Van haver de descansar allà gairebé un any.

Després van travessar les altíssimes muntanyes del Pamir. Van pujar fins als 4.000 metres. Hi feia tant de fred que el foc no s'encenia i no podien coure el menjar! Aleshores van vorejar el mortal Taklamakan, el desert sorrenc més gran del món. El seu nom, en turc, significa 'Hi aniràs i no en tornaràs'. Només uns quants petits oasis els permetien refer-se una mica. Quaranta dies després, van arribar a Xanadú, la capital xinesa d'estiu. Per fi! Feia quatre anys que havien sortit de casa!

L’emperador era nét del terrible guerrer mongol Genguis Khan. Manava un imperi vastíssim, ja que havia conquerit tant el nord com el sud de la Xina. El seu regne s'estenia per 11 milions de quilòmetres quadrats (com 350 vegades Catalunya!) i tenia 80 milions d'habitants. Molts xinesos el consideraven un invasor, però el seu govern va portar al país una època d’estabilitat i esplendor.

Savis d'arreu
El Khan tolerava totes les religions i es va envoltar de savis xinesos, perses i àrabs per aprendre el millor de cada cultura. Va permetre comerciar amb llibertat i va fer que la Ruta de la Seda fos pacífica i segura. Quan Kublai Khan va reconèixer els Polo, es va posar molt content de veure’ls. Feia mesos que els esperava! L’emperador tenia 59 anys, quatre esposes i una pila de concubines, que li havien donat 57 fills. Caram, això sí que és una família nombrosa!

Un palau per caure de cul
Ben aviat va fer que l’acompanyessin a Cambaluc, la capital del regne, que avui és la ciutat de Pequín. Allà, en Marco es va quedar parat quan va veure el palau imperial: “És tan immens, tan ric i tan bonic que cap home sobre la terra seria capaç de dissenyar res que el superés”, va escriure. A la cort de Kublai hi vivien 12.000 nobles amb les sevees famílies i criats, i cada any s’organitzaven tretze festes imponents, amb desfilades, espectacles i àpats grandiosos per a més de 600 persones.

L’emperador va donar permís als Polo per dedicar-se a fer negocis, i en Marco ajudava el pare i l’oncle en tot el que podia. En les estones lliures va aprendre a disparar amb arc i va estudiar xinès. Va fer progressos tan importants que Kublai va decidir posar-lo al seu servei. El va nomenar ambaixador, inspector i conseller. Era la primera vegada que un europeu tenia un càrrec tan important a la Xina! El va enviar a visitar llocs llunyans del seu imperi perquè l’informés de si la gent estava contenta, si passava gana o si hi havia risc que altres reis veïns els ataquessin. En Marco va fer d’ambaixador al servei del gran Khan durant 18 anys. Viatjava per tot arreu, i quan tornava explicava amb ets i uts tot el que havia vist. Era la feina perfecta per algú tan curiós com ell!

Amunt i avall altre cop
Sembla que va fer molt bé la feina, i Kublai Khan escoltava embadalit totes les seves històries. En Marco va viatjar sense parar per tot Àsia. Va fer missions a Yunnan, Iangzhou, l’Índia, Ceilan (Sri Lanka) i Xampa (Vietnam). Va viatjar a Kunming i va haver de travessar el riu Groc, va seguir cap a Chengdu, amb un mercat on es podia trobar de tot, i d’allà fins al Tibet, que va trobar pobre i poc hospitalari. A en Marco el fascinaven els invents xinesos i totes les coses que veia als mercats, moltes encara desconegudes a Europa: la pólvora, la brúixola i la impremta, els estels voladors, el carbó mineral, el rellotge d’aigua, l’ombrel·la, el paper...

Quan ja feia més de 20 anys que vivien a la Xina, els tres Polo van començar a enyorar-se de Venècia. Van marxar amb el permís de l’emperador, carregats de riqueses i regals. Duien vitualles que els havien de durar dos anys, però al final el viatge va durar-ne gairebé quatre. En la ruta per mar, en Marco va veure noves meravelles. Els vaixells van patir accidents i tempestes, i les epidèmies van fer que molts tripulants es posessin malalts. Per sort, en Marco, en Niccolò i en Matteo van arribar sans i estalvis a Venècia. Feia 24 anys que havien marxat de casa i ara en Marco ja en tenia 41!

Un llibre únic
Marco Polo va tenir una actitud molt oberta davant de tot el que trobava, encara que fos molt diferent, i sempre va intentar comprendre les altres cultures. Quan va tornar d’Orient, molts anys després, el van capturar els enemics genovesos en una batalla. Ell va aprofitar l'estada a la presó per explicar tot el que havia vist a un company de cel·la que era escriptor. Els europeus van quedar bocabadats amb les seves històries fantàstiques, i El llibre de les meravelles va ser tot un èxit! 

Al cel o a l'infern?
En Marco es va casar, va tenir tres filles i va fer de mercader a Venècia fins que va morir, el 1324. Tenia 69 anys. Al llit de mort, el capellà li va dir que, com que els mentiders van a l’infern, potser es voldria desdir de totes aquelles històries increïbles. En Marco li va respondre: “I ara! No he explicat ni la meitat de tot el que vaig veure!”.