La lluita de les dones per poder votar
Avui les dones poden votar a la gran majoria de països del mon. Però fins no fa gaire temps, només ho podien fer els homes. El vot femení es va fer realitat gràcies a la lluita d’unes dones molt valentes, com l'anglesa Emmeline Pankhurst
Aquestes van ser unes dones molt coratjoses que es van rebel·lar contra els governs de diversos països perquè no les deixaven votar en les eleccions. Són conegudes amb el nom de sufragistes. I és que, encara que sembli mentida, fins fa ben poc, les dones no tenien els mateixos drets polítics que els homes. Amb la seva lluita, les sufragistes van obrir la porta per la igualtat entre dones i homes. Tot i que encara queda molta feina per fer per posar fi a la discriminació, elles ens van demostrar que el món pot canviar.
Les pioneres
Els moviments pels drets de les dones van començar, al segle XIX, primer als Estats Units i, poc després, a la Gran Bretanya. Dins d’aquest moviment hi havia, com a mínim, dues tendències: les anomenades moderades, que defensaven que un cop les dones poguessin votar s’hauria aconseguit la igualtat, i les anomenades radicals, que, a banda del dret al vot, demanaven canvis radicals a la societat i a la família. Quina feinada!
Aquesta dona va néixer l’any 1858 a Manchester, a Anglaterra. Segons s’explica, des de molt petita es va aficionar a llegir llibres. El seu pare era un home de negocis amb unes idees molt avançades per l’època. Unes idees que va encomanar a la seva filla. Després d’estudiar a París, Emmeline va retornar a Manchester, es va casar i va tenir cinc fills. Però tot i aquesta família extensa, sempre va lluitar pels drets de les dones, encara que aquesta lluita li portés molts problemes. Va fer manifestacions, actes de protesta i vagues de fam i va ser empresonada diverses vegades, però res no la podia aturar.
La força de les imatges
Les sufragistes britàniques, amb Pankhurst al capdavant, van aprofitar molt bé el moment en què la fotografia es va incorporar als diaris (penseu que fins aquell moment, als diaris només hi havia lletres i dibuixos). Així, abans de cada acció avisaven la premsa perquè els fotògrafs fossin allà. D’això se’n diu saber-se fer propaganda, oi? De fet, en la fotografia més coneguda de Pankhurst, apareix detinguda per un policia mentre diversos homes la increpen. Gràcies a aquesta habilitat, la lluita pel vot femení es va fer cada vegada més popular. Desgraciadament, Emmeline Pankhurst va morir poques setmanes abans que es reconegués el dret de vot per a totes les dones britàniques, cosa que va passar l’any 1928. Quina llàstima!
Però abans que a la Gran Bretanya, altres estats del món ja havien hagut de reconèixer el dret a vot de les dones. A Nova Zelanda es va aprovar el 1893, però, tot i que les dones podien votar, no es podien presentar com a candidates. Ja al segle XX, Austràlia va acceptar el vot femení (i la possibilitat que les dones es presentessin) el 1902. Posteriorment, Finlàndia, el 1907, la Unió Soviètica el 1917 i Suècia el 1918. I després, Alemanya, Hongria, Àustria i Itàlia. A l'Estat espanyol les dones no van poder votar fins al 1931, i a França fins al 1946. I sabeu quan van poder votar les dones a Suïssa? El 1971! Quina vergonya, eh? Si Emmeline Pankhurst ho hagués pogut veure, segur que s’hauria enfadat molt.
