Ermessenda de Carcassona, la dona més poderosa de la Catalunya medieval
Viatgem fins a l’edat mitjana, més concretament cap a l'any 1000, per conèixer una comtessa excepcional que va viure en una època plena d’ambicions i de guerres entre musulmans i cristians
Sabeu qui és la dona que ha manat més en tota la història de Catalunya? Us donarem una pista: es tracta d’una dona que va viure en un món dominat els homes, en plena edat mitjana, envoltada de guerrers poderosos i de nobles cobdiciosos. I així i tot, aquesta senyora va ser capaç de governar durant tres generacions el Casal de Barcelona. Estem parlant de la comtessa Ermessenda de Carcassona, una dona decidida que mai es va deixar trepitjar per ningú, ni pels seus parents més pròxims, que no sempre li volien bé.
La dona del comte de Barcelona
Ermessenda era filla d’un poderós noble occità de l’altra banda dels Pirineus, el comte de Carcassona. En aquell temps, les famílies nobles casaven els seus fills no pas per amor, sinó amb qui més convenia per fer créixer el seu poder polític. Per això de ben joveneta la van casar amb Ramon Borrell, que era comte de Barcelona, Girona i Osona. Era l’any 991, una època difícil i perillosa, però apassionant. Ermessenda va participar en el govern dels comtats i va acompanyar sempre el seu marit, ja fos a reunions, consells, consagracions de monestirs... o batalles! Enmig de tanta feina, la comtessa i el comte van tenir dos fills i una filla.
En aquell temps, els musulmans ocupaven prop de la meitat del que avui és el Principat de Catalunya. L’amenaça militar del califat islàmic d’al-Andalus era constant. Però l’any 1010, el marit d’Ermessenda va aplegar 9.000 guerrers i es va dirigir cap a Còrdova, la capital dels musulmans. Van guanyar la batalla i van saquejar la ciutat, i així van aconseguir un gran botí que els va fer molt rics. Als comtats catalans tothom sabia que Ermessenda era una dona intel·ligent i decidida, però la seva veritable vàlua es va veure el 1017. Aquell any va morir el seu marit en un atac musulmà. Com que l’hereu, Berenguer Ramon, encara era menor d’edat, la seva mare es va cuidar de governar en nom seu. La missió no era fàcil perquè els nobles sovint es revoltaven i els enemics no descansaven. Malgrat tot, la comtessa es va saber envoltar d’una colla de consellers eficients com l’abat Oliba, bisbe de Vic, i va trobar-hi el gust, a manar.
Barallada amb el fill
Tant, que al final el seu fill es va enfadar amb ella, perquè no volia compartir gens ni mica el poder. La baralla només es va acabar quan van decidir repartir-se els dominis: Berenguer Ramon, el fill, es va quedar amb els comtats de Barcelona i Osona, i Ermessenda amb el de Girona. Quan l’any 1035 va morir Berenguer Ramon, els seus hereus encara eren menors d’edat. Ermessenda, que tenia prop de seixanta anys, es va tornar a fer càrrec del govern. Ja veieu com manava aquesta dona!
I amb el seu nét Ramon Berenguer, la història es va repetir. A mesura que es feia gran, ell tenia moltes ganes de manar, però l’àvia no tenia gens de pressa per cedir els seus privilegis. La guerra va esclatar de seguida, i els nobles es van dividir en bàndols. Només les bones arts de l’abat Oliba van aconseguir restablir la pau, dos anys després. Ermessenda va jurar fidelitat al nét i va continuar manant a Girona. Aleshores Ramon Berenguer, que ja estava casat, es va enamorar bojament d’Almodis de la Marca, una dona que també estava casada. La va raptar del seu marit, un comte occità, i se la va endur a Barcelona.
Una retirada a temps
A l’àvia no li va fer gens de gràcia, i encara menys quan el nét va oferir a la nova esposa els mateixos dominis que Ermessenda defensava amb dents i ungles des de feia trenta-cinc anys. Però com que la comtessa va veure de seguida que havia perdut gran part del seu poder, va preferir fer les paus i retirar-se, a canvi d’un bon pessic de diners. Va vendre tots els seus drets per mil unces d’or i es va retirar al castell de Sant Quirze de Besora, on va morir l’any següent, el 1058. Tenia vuitanta-sis anys!
Una vida de pel·lícula
Si voleu, podeu convidar els pares a veure la minisèrie Ermessenda, que novel·la la vida de la comtessa en dos capítols. La trobareu al web de TV3.
Després de dos segles que els comtats catalans havien estat súbdits dels reis francs, a partir de l’any 988, amb el marit d’Ermessenda, van esdevenir independents. Al mapa hi podeu veure l’evolució de la frontera amb els musulmans entre els anys de govern del marit d’Ermessenda (és la línia gruixuda de color granat) i els del seu besnét (línia de color verd). La línia negra marca els límits actuals de Catalunya.
Els descendents de Guifré el Pilós
La principal casa comtal era el Casal de Barcelona, encapçalat pels descendents de Guifré el Pilós. Governaven els comtats de Barcelona, Girona i Osona, que també incloïa el de Manresa (al mapa, amb color vermellós). Tots els altres nobles de vegades n’eren amics... i de vegades no tant!
Si feu clic just a sota, podreu veure el mapa a pantalla completa.
Si en voleu saber més sobre Ermessenda, podeu comprar el número 5 de la revista (març 2018), en què hi va aparèixer un article dedicat a la comtessa i el número 29 (març 2020), on en Bú i l'Ag, els protagonistes de La història cadàver, reben la visita de la dona més poderosa de la Catalunya medieval.
