El geni de Leonardo da Vinci
Us expliquem alguns detalls de la vida de l'artista italià i us ajudem a descobrir els secrets del seu quadre més famós
Us imagineu un gran artista que, a més de pintar quadres increïbles, fos escultor, arquitecte, enginyer, investigador, inventor, matemàtic i músic? Aquest geni únic a la història va morir ara fa cinc-cents anys... i tenia una curiositat inesgotable!
Va néixer l'any 1452 a Vinci, un poblet del nord d'Itàlia en un moment molt especial. Se'n diu Renaixement, perquè en aquell temps, just després de l'edat mitjana, a Itàlia van redescobrir l'art i el pensament dels antics grecs i romans. Això va provocar una gran renovació de les idees. Van posar la humanitat al centre de l'univers i van començar a estudiar la natura molt a fons. Es pot dir que van posar els fonaments del món modern! També van crear noves formes d'art, més fidels a la realitat que veuen els nostres ulls. Ah, i els governants feien servir els artistes per mostrar el seu poder i riquesa. Hi havia una competició ferotge per fer coses boniques... però també hi havia guerres i molta misèria, no us penseu!
Una ment incansable
Quan Leonardo tenia quinze anys va arribar a Florència i va fer d'aprenent d'un dels artistes més importants del moment. Allà va aprendre les tècniques per treballar amb fusta, bronze, cuir, fang, guix... i, sobretot, els secrets de la pintura. Després va fer de pintor, d'escultor, d'enginyer, d'arquitecte, i fins i tot dissenyava vestits i decorats fantàstics per a les grans festes dels més rics de l'època! No és cap exageració dir que a Leonardo li interessava tot. Volia saber per què el cel és blau, i com viatja la llum, i quines forces creen les muntanyes. Però també per què badallem, o quin nervi fa que moguem les celles... Feia experiments per mirar d'esbrinar-ho, però sovint deixava les coses a mitges, perquè ja tenia nous projectes al cap i saltava d'una cosa a l'altra.
Una gran personalitat
Leonardo va ser sempre una mica estrany, pel seu temps. Era vegetarià i estimava molt els animals. En època de grans festins, es conformava amb sopes de verdures, amanides, fruita i pa. L'enlluernava la bellesa de les dones, però en la vida privada només es relacionava amb homes joves, intel·ligents i ben plantats. Ell també era atractiu i elegant, i era molt net en una època en què pocs es banyaven. Quan tothom duia túniques llargues fins als peus, ell les preferia per sobre del genoll, i el seu color preferit era el rosa. Sabia tocar l'arpa i la viola, cantava amb veu dolça i recitava poemes amb molt de ritme!
Mil i un invents
Sovint va imaginar coses que en la seva època encara eren tècnicament impossibles. Va dibuixar milers de màquines de totes menes: rellotges mecànics, telers per teixir amb fils d’or, ponts mòbils que giren... Fins i tot va fer un projecte per desviar un gran riu! Una de les seves grans dèries va ser aconseguir crear una màquina voladora, però no se'n va sortir. També va dissenyar una màquina molt semblant a un tanc, un tambor mecànic que sonava tot sol, un vestit de bus per fer feina sota l'aigua, una ballesta gegantina, una mena de carro que avançava amb un motor de molles, un avantpassat de l'helicòpter, un vaixell amb pales i fins i tot un cavaller autòmat! A més, com que volia conèixer molt bé el cos humà, va aconseguir els cadàvers d'alguns criminals executats i els va obrir per observar-los per dins i dibuixar-los amb tot detall. Sovint enretirava capes del cos com si pelés una ceba i les mostrava totes alhora en un mateix esquema. Els metges actuals se sorprenen moltíssim de la perfecció de les seves observacions!
