Maria Montessori, una vida dedicada als nens
Va atrevir-se a estudiar medicina en un temps en què no ho feia cap noia, i ben aviat va revolucionar el camp de l'ensenyament infantil. El mètode que duu el seu nom es fa servir avui en moltes escoles d'arreu del món!
La Maria va néixer a Itàlia el 1870. Quan tenia dotze anys, la seva família es va traslladar a Roma per donar-li la millor educació possible. Els seus pares volien que estudiés per ser mestra, que era l'única sortida que aleshores tenien les noies. Però ella ben aviat va saltar les primeres barreres socials i va decidir que volia ser enginyera. Poc després, però, va canviar d'idea i es va apuntar a la universitat per ser metgessa. Allò era tota una novetat!
La primera doctora italiana
No va ser gens fàcil, però ho va aconseguir. Quan tenia vint-i-sis anys, es va convertir en la primera dona italiana que acabava els estudis de medicina. I ho va fer amb molt bones notes! Aleshores va començar a treballar d'ajudant en una clínica psiquiàtrica, on tractava pacients amb malalties mentals.
Poc després va treballar amb nens que es consideraven retardats, i que ningú no es preocupava d'educar. Ella es va adonar que, si se'ls tractava bé, aquells infants també aprenien coses i milloraven molt. Només necessitaven coses per tocar, i activitats per fer! Allò la va fascinar, i es va proposar descobrir com els podia ajudar encara més.
Una recerca científica
Va ser així que va desenvolupar unes idees molt revolucionàries sobre educació que van cridar l'atenció del govern. La van convidar a fer conferències i a formar una sèrie de mestres. També va viatjar a Londres i a París per aprendre altres maneres d'ensenyar. Ben aviat va pensar que totes aquelles novetats no només servien per als nens amb necessitats especials, sinó que se'n podia beneficiar qualsevol infant!
La Maria sempre va estar en contra dels mètodes d'ensenyament del seu temps, que es basaven sobretot en el control i els càstigs. Ella considerava que els nens són individus complets, i que cal acompanyar-los perquè siguin cada vegada més autònoms. També pensava que s'han de respectar sempre les necessitats de cadascú, perquè no som pas tots iguals.
Infants espontanis en un ambient preparat
El mètode que duu el seu nom intenta oferir uns espais simples però molt cuidats i agradables. Els infants es poden moure lliurement per la classe, i decideixen què volen fer a cada moment i durant quanta estona. Els materials al seu abast estan pensats per desenvolupar diferents capacitats i habilitats. Cada nen explora i investiga el que li ve de gust, i així és responsable del seu propi ensenyament!
Quan tenia vint-i-set anys va fundar a Roma la seva primera escola, la Casa dei Bambini (casa dels nens). Aquesta va ser la llavor d'una obra que es va estendre per tot el món. Les idees de la Maria tenien un gran impacte sobre tothom que les escoltava i les veia aplicades a la pràctica. Els seus llibres es traduïen ràpidament a una pila de llengües, i ella no parava de viatjar per Europa, Amèrica i Àsia. Es va convertir en una gran defensora dels drets dels infants!
Un llegat impressionant
La Maria va morir quan tenia vuitanta-un anys, però al llarg de tota una vida dedicada als infants va formar personalment més de cinc mil estudiants de tot el món que van seguir el seu camí. Avui, el mètode Montessori es fa servir en milers d'escoles d'arreu del món!
