Quatre saxofonistes fantàstics
L'estil musical on més brilla el saxòfon va aparèixer molts anys després que s'inventés l'instrument. Els intèrprets de jazz són els que l'han sabut fer 'parlar' millor. I la gran majoria pertanyien a la comunitat afroamericana dels Estats Units.
Charlie Parker va néixer el 1920 a Kansas City, i va créixer en un barri on el so del jazz era el pa de cada dia. Quan tenia catorze anys, la seva mare li va regalar un saxo de segona mà ben abonyegat, però ell se’n va enamorar immediatament. En Charlie era un geni musical i tenia una ment prodigiosa: només d’assajar una peça nova una vegada, ja se la sabia de memòria!
Li van començar a dir Bird, i la veritat és que ningú no havia sentit abans les notes que era capaç de tocar amb el seu instrument. En poc temps, aquell jovenet va revolucionar l’estil i el so del jazz, de cap a peus. Amb raó té el títol de millor saxofonista de la història! Malauradament, també va tenir molts problemes amb l’alcohol i les drogues, i el pobre va morir amb només trenta-quatre anys. Quina gran pèrdua!
John Coltrane va néixer el 1926 a Carolina del Nord. Tenia un gran talent per a la música, i a la banda de l’institut tocava el clarinet i la trompa. Però als catorze anys va canviar al saxo i ja no el va deixar mai. Quan tenia dinou anys va assistir a una actuació d’en Charlie Parker i va ser com si li explotés el cap: ell també volia tocar així! Va començar a practicar de manera obsessiva, fins que es quedava adormit d’esgotament.
Tota aquella feinada va donar fruit: en John era capaç de tocar centenars de notes a una velocitat endimoniada, mentre barrejava sons greus i aguts amb una llibertat total. Aquell estil nou deixava tothom parat! Tot i que no sempre el van saber entendre, ell no va deixar mai d’experimentar per expressar els seus sentiments a través de la música.
Elvira Redd va néixer a Los Angeles el 1928. El seu pare tocava la bateria i era propietari d’un club de jazz. I, a més, la seva tieta era una de les millors professores de música de la ciutat. No és estrany que l’Elvira –a qui deien Vi– acabés agafant un instrument, oi? De petita cantava a l’església i, quan tenia dotze anys, ja va començar a practicar amb el saxòfon.
Era boníssima i va tocar en algunes de les millors bandes de l’època. De fet, va ser una de les poques dones que va aconseguir fer-se un lloc com a instrumentista en l’escena musical del jazz, que era força masclista. Llàstima que només va poder enregistrar dos discos, que demostren el seu talent per tocar relaxadament i amb una gran sensibilitat. Avui, el seu testimoni l’han agafat saxofonistes com Claire Daly, Tineke Postma i Tia Fuller.
Sonny Rollins va néixer el 1930 a Nova York. El seu barri, Harlem, també estava amarat de jazz a cada cantonada. Li van regalar el primer saxo quan tenia set anys, i no va parar de bufar fins setanta-set anys després... per culpa d’una malaltia dels pulmons, això sí!
Se’l considera un dels millors improvisadors de la història, i la veritat és que s’ho va guanyar a pols. De jove ja va aconseguir un gran èxit, però ell pensava que no ho feia prou bé. Com que no tenia local d’assaig i no volia molestar els veïns, pujava cada dia a un gran pont metàl·lic sobre l’East River amb el seu instrument. Allà tocava solitari en llargues tirades de fins a quinze hores. Tant li era si plovia o si feia sol... I, si feia fred, tocava amb guants! Aquell retir va durar dos anys sencers, i després va gravar un disc magnífic que es diu El pont ;)
