Música! Un tast de les obres de Mozart
Aquest geni de la música va deixar més de 600 obres escrites de tots els gèneres possibles, i totes brillants. Us en fem un tast
Aquesta òpera de Mozart és una de les seves composicions més rodones. Posa música a un conte de fades ple de fantasia, misteri, màgia, amor i humor. Els protagonistes tenen un munt d'aventures, i al final el bé triomfa sobre el mal. Aquests són els personatges principals:
TAMINO. El príncep contra la serp
Aquest príncep travessa un bosc quan una serp enorme comença a perseguir-lo. Aleshores s'endinsa als dominis de la Reina de la Nit, que li mostra un retrat de la seva filla, la Pamina. En Tamino en queda enamorat a l'instant! Li donen una flauta màgica, capaç d'amansir les feres, i l'envien a rescatar la princesa, que Sarastro ha segrestat. Així comença una aventura plena de proves difícils que cal superar!
LA REINA DE LA NIT. El mal i la foscor
És la dolenta dolentíssima de l'obra, que representa el mal i la foscor. És molt poderosa però està plena de ràbia, perquè li han pres la filla i vol que la hi retornin. Però resulta que tot és un engany! En Sarastro, el pare de la criatura, no és malvat. En realitat és bo, i s'ha endut la Pamina per salvar-la de les manipulacions de sa mare. La Reina, com us podeu imaginar, no acaba gaire bé...
PAPAGENO. L’home comú
L'ocellaire representa l'home comú, que no vol ficar-se en problemes. Però sense voler es veu enredat en l'acció, i com que en el fons és força bo, ajuda en Tamino. És força graciós i està obsessionat per trobar una companya, la seva estimada Papagena, amb qui tenir una pila de fills. Creieu que ho aconseguirà, al final?
PAMINA. La princesa romàntica
Romàntica i idealista, la princesa passa les mateixes proves que el seu enamorat Tamino. El segueix sempre passi el que passi, i al final del viatge és ella qui pren el lideratge. Té les idees molt clares i és força sàvia! Gràcies a l'esforç de tots dos i a la força del seu amor, la parella travessa les portes del terror, l'aigua i el foc i assoleix la felicitat.
Aquí teniu alguns dels fragments més bonics de l'òpera, en vídeos de tres muntatges diferents. En la primera, la Reina de la Nit amenaça Pamina. En la segona, Papageno coneix Papagena. I en la tercera, Tamino encanta els animals amb la seva flauta. No us els perdeu!
Quan va rebre l'encàrrec d'escriure'l, Mozart ja anava saturadíssim de feina, però necessitava els diners, així que va acceptar. La salut de Mozart va anar empitjorant cada dia que passava. Cada cop tenia més febre, el cos se li inflava i quasi no es podia moure del llit. I al seu cap ja només hi tenia una cosa, una obsessió: escriure aquell rèquiem. Però va morir el 1791 sense haver-lo pogut acabar.
Mozart va escriure una quarantena de simfonies, la primera, als vuit anys! Hem escollit la número 40, també coneguda com la gran simfonia.
Mozart va aprendre a tocar el piano tot sol, quan només tenia tres anys. Tant ell com la seva germana eren nens superdotats per a la música. El seu pare se'ls va emportar de gira. I amb només sis anys ja estava viatjant per diferents països d’Europa fent concerts davant de públic. I no un públic qualsevol, no... tocava davant de prínceps, reis i emperadors, que quedaven bocabadats.
Aquest concert té tres moviments (així s'anomenen les diferents parts d'algunes obres de música clàssica). El més famós és el segon.
Mozart va compondre aquesta peça l'any 1789 en honor del músic austríac Anton Stadler; per això també és coneguda com quintet Stadler.
A banda de La flauta màgica, és una de les obres més conegudes de Mozart. És una peça per a instruments de corda que també és anomenada Petita serenata nocturna. Gaudiu-ne!
Si en voleu saber més sobre Mozart, podeu comprar el número 13 de la revista (novembre 2018), on hi havia un article sobre la vida d'aquest geni de la música i un altre en què us vam explicar la seva obra més completa, La flauta màgica.
