Com funcionaven els jeroglífics egipcis?

Si volguéssiu aprendre a llegir bé els jeroglífics, estaríeu una pila d’anys estudiant llibres ben gruixuts, i segur que us agafaria més d’un mal de cap. Però, perquè us en feu una idea, aquí teniu algunes pistes fàcils.

Què vol dir jeroglífic?
És una paraula en grec antic que significa 'gravats sagrats', ja que els signes es tallaven sobre pedra i fusta. Els egipcis anomenaven la seva escriptura medju nedjer, que significa 'paraules dels déus'.

Quants jeroglífics hi ha?
Moltíssims! El diccionari bàsic d’escriptura egípcia recull els 743 jeroglífics més comuns, però cap al final de la història dels faraons, n’hi havia més de 6.000 de diferents!

Els egipcis solien escriure els jeroglífics de dreta a esquerra. O sigui, al revés de com esteu llegint ara. Però de vegades també escrivien d’esquerra a dreta. I tampoc era estrany que barregessin les dues direccions en una mateixa escena. Quin embolic! Com sabien cap a on havien de llegir cada cosa, aleshores? Molt fàcil: els signes amb cara, siguin persones o animals, miren cap a la banda on cal començar. Si miren cap a la dreta, el text es llegeix de dreta a esquerra. Ves per on!

On s’acaben, les paraules?
Per complicar encara més la cosa, els escribes no posaven cap espai ni signe entre les paraules, ni tampoc entre les frases. I, a sobre, s’estalviaven totes les vocals! Si nosaltres féssim això i escrivíssim cap només amb les consonants, quedaria així: cp. Qui ho llegís, com sabria si hi diu cap, o capa, o cop, o copa, o cep...? Ostres, això sí que és un jeroglífic!

Per això, al darrere de les paraules hi solien posar un signe determinatiu. Era un jeroglífic addicional que no es pronunciava, però que servia per indicar de quina mena de paraula es tractava. Per exemple, un parell de cames al final assenyalaven que era un verb de moviment (com anar o caminar), i el dibuix d’un home al final indicava que la paraula anterior es referia al nom d’una persona masculina o un ofici.

Paraules dibuixades
I els signes, què volen dir? Segurament deveu pensar que si hi ha un mussol dibuixat, és que el jeroglífic vol dir mussol, oi? Doncs no sempre! Això només passa si hi ha una petita línia vertical a sota del signe, o al costat. Quan el jeroglífic es refereix a allò que hi ha dibuixat, en diem ideograma.

Però, altres vegades, els jeroglífics representen un so, com les lletres del nostre alfabet. S’anomenen fonogrames. Aquí dalt hi trobareu alguns dels signes que representen el so d’una consonant o una semivocal. Altres signes representaven una combinació entre dos, tres o quatre sons. Per exemple, el dibuix d'un escarabat correspon al so “HPR”, el d'una ploma al so “SW”, i el d'un falcó al so “HR”.

Embolica que fa fort
Si a tot això hi afegim que els escribes tenien el costum de reordenar els signes per fer que el conjunt quedés més bonic... uf, ja us podeu imaginar que difícil que és esbrinar el que diuen els textos jeroglífics!

Escriviu el vostre nom!
Vinga, artistes, agafeu llapis i paper i proveu de posar el vostre nom dins d’un cartutx, com si fóssiu reis i reines de l’antic Egipte! Tot i que ells no feien servir vocals per escriure, aquí dalt hi trobareu jeroglífics propers als sons del nostre abecedari, de la A a la Z. Què? Us queda bonic?