Els ibers, la primera civilització a casa nostra

Els indígenes de les terres del que avui és Catalunya van rebre la visita d’altres pobles. Els uns venien del centre d’Europa i van travessar els Pirineus a peu. Aquestes cultures celtes europees van dur novetats molt importants, sobretot el treball del ferro, que permetia fer eines i armes molt més eficaces. També van aprendre moltes coses amb les visites que els feien els comerciants grecs i fenicis, que tenien una cultura molt més avançada. Amb aquests aprenentatges van esdevenir grans agricultors i guerrers temuts, van construir poblats monumentals i van inventar una escriptura que encara avui és un misteri: encara no ha pogut ser desxifrada!

Tribus per a tots els gustos
Però no us penseu que els ibers eren un sol poble. D’ibers, n’hi havia de moltes menes i ni estaven units ni tots eren ben bé iguals. Parlaven la mateixa llengua, però hi havia una gran diversitat de tribus. Precisament, l’escriptura ibera que es feia servir al territori que avui és Catalunya tenia 28 signes, que eren una barreja de lletres i síl·labes. Els experts saben com sonava cada signe, però fins avui no han pogut traduir els textos per saber què diuen.

El territori on vivien s’estenia al llarg de més d'un miler de quilòmetres de la costa mediterrània. Hi havia ibers des de l’estret de Gibraltar fins al riu Erau, a prop de Montpeller. Fa uns 2.600 anys, la cultura ibera ja estava formada del tot. Durant sis segles van viure segons les seves creences i tradicions, van treballar la terra amb molta eficàcia i van guerrejar. Arreu del territori hi van construir petites viles i grans ciutats envoltades de muralles, i van comerciar amb els pobles més poderosos del temps. Finalment, fa uns 2.000 anys, la civilització romana els va engolir i van desaparèixer... Els voleu conèixer de més a prop? Doncs continueu llegint i sabreu quines eren les principals tribus iberes al territori que avui és Catalunya. Som-hi! Abans, us deixem a sota el mapa perquè el visualitzeu a pantalla completa.

Eren una de les tribus més destacades. Controlaven un territori força extens: gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i la part oriental de l’Aragó. Les seves terres eren bones per conrear cereals i per a la pastura. Van ser una tribu molt guerrera. L’any 195 aC es van revoltar contra els romans, al capdavant d’un conjunt de tribus iberes força poderoses... però van perdre. Quina mala sort!

Entre els seus jaciments destaca Els Vilars, a Arbeca (les Garrigues) una fortalesa inexpugnable amb una muralla de 6 metres de gruix i 7 d’alt, amb 12 torres de pedra massissa i un gran fossat. El Molí d’Espígol, a Tornabous (l’Urgell) era una gran ciutat on devia viure un cabdill important, i als Estinclells, a Verdú (l’Urgell) s’ha trobat la premsa de vi ibera més ben conservada.

Controlaven els passos que travessaven els Pirineus, a l’àrea de l’actual Cerdanya. Tenien una cultura més senzilla i muntanyenca que les altres tribus, i es dedicaven especialment a la ramaderia: els grecs ja sabien que feien uns pernils boníssims! El Castellot, a Bolvir (Cerdanya) és l’únic jaciment iber descobert a l’àrea pirinenca.

Vivien a la part central del país, a les comarques actuals del Bages, el Solsonès, l’Anoia i la Segarra. Es van aliar amb els seus veïns ilergets i ausetans en la guerra contra els romans, que els van destruir totes les fortificacions. El Cogulló, a Sallent (Bages) era un poble emmurallat en un turó sobre el riu Llobregat. Així controlaven les rutes de sud cap a nord, i de la costa cap a l’interior

Habitaven les actuals comarques de l’Empordà i la Selva. Devien ser molt bons agricultors, ja que al seu territori s’han trobat moltes sitges per emmagatzemar gra. Controlaven les rutes de pas cap a l’altra banda del Pirineu i comerciaven amb els grecs instal·lats a Empúries. Hi tenien molt bona relació, i els intercanvis no eren només de productes, sinó també d’idees i de cultura! La seva capital es deia Indika. No sabem del cert on era, però molts pensen que es tracta d’Ullastret (Baix Empordà). Era una ciutat excepcional, per les muralles imponents i per la mida. Es calcula que en època d’esplendor hi van viure 6.000 persones!

Castell, a Palamós (Baix Empordà) era un poblet fortificat sobre un penya-segat just al davant del mar, ben protegit i prop de zones de desembarcament dels comerciants mediterranis. Sant Sebastià de la Guarda, a Palafrugell (Baix Empordà) també estava encimbellat sobre el mar i dominava la línia de la costa. I el Puig de Castellet, a Lloret de Mar (Selva) era un recinte fortificat, dedicat sobretot a la vigilància.

Eren una confederació tribal força important, amb terres molt fèrtils. Controlaven les vies de comunicació que unien les terres muntanyoses de l’interior amb els centres comercials de la costa. Ocupaven la plana de Vic i les serres del voltant. Hi van construir poblats fortificats en llocs alts molt estratègics. La capital, Ausa, va ser assetjada pels romans. En la batalla van morir 12.000 ausetans: caram, quina massacre!

El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona), té una gran muralla massissa de 64 metres de llarg i més de 2 metres d’ample. Avui, les restes fan gairebé 2 metres d’alt, però segur que era més alta! Al centre té una torre molt sòlida, i a dins de la muralla hi ha habitacions i un pati empedrat. L’Esquerda, a Roda de Ter (Osona) era una fortalesa amb sitges subterrànies, un taller de ferrer i un de ceràmica. I al Turó del Montgròs, al Brull (Osona) hi havia un refugi excepcional per protegir-se en situacions de perill. És un turó de 750 metres d’alt envoltat de penya-segats, i la seva gran muralla fa 12 metres d’alt a la part central. Impressionant!

Ocupaven una gran zona que abastava el Camp de Tarragona, el Garraf, el Penedès, part de l’Anoia i part de la Conca de Barberà. Vivien en petites viles agrícoles, però també en grans ciutats. La més important de totes era Kesse, la capital, que molts pensen que era Tarragona. Al jaciment de La Ciutadella, a Calafell (Baix Penedès) hi vivia un grup de famílies importants, protegides per una muralla molt potent. Avui gairebé tots els espais s’han reconstruït i s’han decorat amb tot l’atrezzo: menjar, vaixella, telers, roba i armes. Si hi aneu, fins i tot us podreu disfressar d’ibers!

Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf) era un assentament al pla on es fabricava ferro i ceràmica. Com que no està fortificat, sembla evident que era un lloc tranquil. La Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) era un centre de distribució d’aliments on s’emmagatzemaven cereals i raïm en sitges. I a Olèrdola (Alt Penedès), un jaciment que té estructures de moltes èpoques diferents, s’ha conservat l’únic taller de tintoreria de tot el món iber!

Vivien a les terres costaneres que hi ha entre els rius Tordera i Llobregat, una de les zones més poblades a l’antiguitat. Tenien tant assentaments fortificats als turons de la serralada litoral com granges a les planes. El vi era el seu producte estrella, tot i que segons els romans no era gaire bo! Els poblats més grans eren el de Barkeno, al peu de Montjuïc, a Barcelona, i el de Burriac, a Cabrera de Mar (Maresme) però no es poden visitar.

Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior. Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) era un poblat molt gran que dominava la plana vallesana. S’hi han trobat molts objectes d’importació, cosa que indica un comerç important amb cartaginesos, grecs i romans. Puig del Castell, a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) és dalt d’un turó al massís del Montseny. La seva gran muralla el devia fer molt fàcil de defensar!

L’Ebre era l’únic riu navegable pels vaixells grans de l’època, i els ilercavons en controlaven els punts estratègics a tocar de la desembocadura. Es van enriquir força amb el comerç intens que hi havia a la zona. Ho demostra el ric tresor de monedes i vaixelles de plata magnífiques que es va trobar al Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre). En aquesta ciutat hi ha mansions grandioses, deu vegades més grans que les cases habituals dels ibers!

La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià), era un assentament agrícola amb les cases al votant d’una plaça central. Era un punt d’intercanvi dels cereals de la zona interior pels productes del mercat mediterrani. Al Coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta) una gran torre domina tot el poblat. I Sant Miquel, a Vinebre (Ribera d’Ebre) està situat sobre un serral, just pel damunt de l’Ebre.