Al contrari que els altres europeus d’aquell temps, els vikings no tenien por de navegar mar endins. Que valents! Eren molt bons mariners i gairebé mai no es perdien. Sempre que podien, seguien la línia de la costa. Per orientar-se observaven la direcció del vent i les onades, i també el vol dels ocells. Quan navegaven pel mig de l’oceà es guiaven per la posició del sol i les estrelles, i també pels corrents marins.

Expedicions de saqueig
Els vikings noruecs van ser els primers a fer expedicions de saqueig, i van començar per les costes d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia. La primera incursió la van patir els monjos anglesos del monestir de Lindisfarne, l’any 789. Després, els vikings van fer viatges d’exploració més al nord, cap a les illes Fèroe i Islàndia. Aquella era una terra gelada, però molt fèrtil i rica en ferro, i amb mars plens de peixos, foques i balenes. S’hi van instal·lar sis mil colons noruecs, que en poc temps van acabar amb els pocs boscos que hi havia. Els arbres ja no hi van tornar a créixer mai més!

Els danesos, per la seva banda, van penetrar a Anglaterra navegant pel riu Tàmesi i van fundar el regne viking de Danelaw, en lluita constant contra els reis de la zona. També van remuntar el riu Sena fins a posar setge a París, capital de l’imperi franc. El cabdill viking Rol·ló fins i tot va aconseguir que el fessin comte de Normandia, perquè s’estigués quiet. Quina por que li tenien! També van saquejar Lisboa, Sevilla i Pisa. Aconseguien grans botins: en un únic tresor viking s’hi van trobar 40.000 monedes àrabs, 38.000 de franques i 21.000 d’angleses. Quina passada!

Cap a les terres dels russos!
Els vikings suecs van anar cap a l’altra banda, que els quedava més a prop. Van navegar cap a l’est, on vivien els eslaus, els avantpassats dels russos. Allà es van apoderar de Kíev i van fundar el principat de Rus. Amb els seus vaixells van baixar pel gran riu Dnièper fins a la mar Negra per comerciar amb Constantinoble, la capital de l’imperi bizantí, i des d’allà amb Bagdad i l’Orient Mitjà. Els vikings portaven cap al sud fusta, ferro, pells i  ambre.  En el viatge de tornada carregaven plata, seda, espècies, fruita i vi. Però el comerç més profitós era el d’esclaus. Els vikings capturaven gent allà on anaven: podien ser irlandesos, anglesos, francs o eslaus. No tenien manies!

L’any 982, el viking Erik el Roig va ser desterrat d’Islàndia per assassinat. Va navegar cap a l’oest entre els icebergs gegantins, i va descobrir Groenlàndia, aquella illa gegantina. Aleshores va convèncer mig miler de vikings islandesos que l’acompanyessin per instal·lar-s’hi. Hi van anar 25 vaixells, però només n’hi van arribar 14. Els nous pobladors duien bestiar i van trobar molta pesca, però els faltava la fusta, el ferro i el gra. Quan el clima va empitjorar, es van veure obligats a tornar a Islàndia. Deu anys més tard, el fill d’Erik, Leif Eriksson, va navegar encara més a l’oest i es va instal·lar a Vinland, la terra de les vinyes.

Vikings a Amèrica
Els vikings havien arribat a Amèrica cinc segles abans que Cristòfor Colom! Però no hi van ser ben rebuts: els indis els van fer fora poc després a cop de fletxa. Avui es pot visitar el jaciment d’Anse-aux-Meadows, a Terranova, on els arqueòlegs han trobat objectes de ferro, pedres d’esmolar, llana teixida, cordes... i pèls de rates europees!

La fi dels vikings
A poc a poc, les expedicions guerreres van anar disminuint per diverses causes. Els vikings eren pocs, de mica en mica es van fondre amb les poblacions locals, el pillatge rendia menys... Pels volts del segle XI es van convertir al cristianisme, i aleshores van sorgir els regnes escandinaus. Aquesta va ser la fi dels vikings!