Com vivien les dones iberes?

No sabem exactament quina era la posició de la dona dins de les tribus iberes, però el que sí que sabem és que, com a mínim, treballaven tant com els homes. I quan hi havia guerres encara més, ja que els homes marxaven a lluitar i elles es quedaven soles per fer tota la feina. Una de les tasques més importants d’aquestes dones era la de teixir. Les dones de la casa es cuidaven de fer la roba per a tota la família. Feien servir la llana dels ramats d’ovelles i les fibres del lli, una planta que conreaven per obtenir fil. Calia molta habilitat per teixir peces que fossin confortables, però també boniques.

El procés de fer un vestit era una feinada molt grossa. Abans de poder teixir amb el teler, calia esquilar els animals. Després raspallaven la llana per tal de poder separar les fibres i poder fer el fil, que filaven amb un fus. Quan feien servir lli, havien d’estovar les tiges amb aigua. Aleshores n’extreien la fibra i la convertien en fil. Un cop acabat el teixit, encara quedava la darrera fase: donar-hi color. I sabeu com ho feien? Submergint el vestit en tints d’origen vegetal.

Les dones iberes passaven moltes hores teixint. I ho feien en uns telers de paret que s’instal·laven als vestíbuls de les cases o directament a l’exterior, per aprofitar la llum del sol. Uns pesos de ceràmica tibaven els fils verticals, i els horitzontals es feien passar amb una llançadora.

Com vestien les dones iberes?
Les dones iberes duien unes túniques llargues amb un forat per al cap que se subjectaven amb un cinturó. Un mantell els cobria el cap i l’esquena. Quan feia fred s’abrigaven amb mantells de llana ben calentons. I als peus que s’hi devien posar? Doncs espardenyes d’espart i botes de cuir. Tot fet a mida. Un luxe, però també una feinada, no?

Els orfebres ibers fabricaven joies molt delicades, com arracades, braçalets, penjolls d’or i plata i agulles de bronze per subjectar els vestits. Les dones iberes tenien miralls i feien servir colorants per embellir la cara. I sempre que podien compraven perfums als comerciants grecs i cartaginesos. Que presumides!

Les dones tenien una funció molt important en les cerimònies religioses dels ibers. Les sacerdotesses participaven en els rituals, les festes i els sacrificis que feien per aconseguir el favor dels déus. Els ibers, agricultors agraïts, adoraven la Mare Terra, que era qui els donava els aliments. Aquest principi femení de la fertilitat va ser molt important en totes les religions antigues de la mediterrània. No sabem quin nom donaven els ibers a la seva deessa, però la seva figura era similar a l’Astarte dels fenicis, la Tanit dels cartaginesos o la Demèter dels grecs.